De com ser un estúpid i estar orgullós de ser-ho...

Encetam -aquí i ara- una nova etiqueta que tractarà sobre temes (pseudo)-científics d'interés.
Donç val, aquí teniu sa meva teoria sobre s'estupidesa humana i una possible extrapolació a la soceitat.
Tenim un gràfic en 2d i 4 quadrants on podem reflexar tots els casos possibles amb una criba basada en accions-->reaccions de les persones.
Tenim:
a) Espavilats: fan accions que repercuteixen positivament en ells i en la resta de la societat.
b) Ovelles: fan accions que els perjudiquen a ells i beneficien a certs subjectes. Vindria a ser l'electorat que va a votar a gent que empra com a arma la seva estupidesa patològica.
c) Cabrons: duen a terme accions que els beneficien a ells i repercuteixen negativament al conjunt de la societat.
d) Estúpids: fan accions que perjudiquen a tot Déu (inclosos ells mateixos)
Fins aquí res de nou, comencem l'anàlisi:
1. En principi podriem pensar que el grup del 2on quadrant és el millor. Però no, per norma general els espavilats subestimen el poder dels estúpids.
2. Els estúpids són un grup molt més perillós que els cabrons.
3. Els cabrons pode ésser contrarrestats per els espavilats.
4. Per 1 per 2 podem dir que els estúpids causen problemes als espavilats que no els solen teir en compte.
5. Les ovelles són ents predisposats a deixar-se donar per es cul per tots els grups anteriors (incluits els espavilats que acaben sotmesos al poder dels estúpids i dels cabrons).

En fi, sa ressaca no dona per a més així que ho deix aquí.

Colorari: Les persones estúpides són ses mes perilloses.
Colorari del colorari: Sa meva teoria és fractal, la podeu extrapolar al conjunt de la societat.

Palus dins es cul i visca s'IBEX

Un aperitivo de Carnaval!

En el piso ya nos estamos axarnegando y ponemos el primer post escribido integramente en lo q viene a ser nuestra lengua Española de los padres salesianos q nos ensenyaros a saber escribir como dioses i fotre castellanadas fuetes.

Tenemos mas instantaneas de la fantastica Bacanal vivida en Clarea pero el tiempo es oro i estamos un poco fartos de q mus toquin los collones i nos hemos desidido por hacer un post realmente denigrante y q me gustaria q un dia llegase a un profe conocido como Lopez y si puede ser tambien a Cirilo al q le tengo especial aprecio.

Au ido aqui teneis una petita demostrasión! amb accent! pq despues diguin q no sabemos escribir!

Mínim esforç --> màxim rendiment

I que voleu que vos digui, companys? És lo que passa quan passes 10 hores tancat a una oficina plena d'ordenadors amb clients que pensen que els pots fer rics amb només 3 clicks. I quan els dius que tu no ets futuròleg s'ho prenen com un atac directe al seu patrimoni. En fi. Com deia un que d'açò en sabia molt "Palus forts dins es cul"
En aquests temps globalitzats de tot aquí i ara que mus han tocat viure, on un tal Foster pot construïr gratacels a Japó i un senyor valencià anomenat S. Calatrava fa ponts a Nova York nosaltres ens em de conformar amb un tiu que tira puals de pintura per ses parets d'una Catedral a lo Jakson Pollock. Posats a demanar jo m'hagués estimat més una decoració més ciutadellenca, amb esparrais, vaques, cabots i es regruixos els faria amb s'ajuda d'un parell de coneguts gitant gin amb llimonada per ses parets de la casa de Déu. Amén.
Arrivar de fer feina cremat, amb un suculent dinar chinés de 5'6 euros es menú encara no digerit, pot desequilibrar qualsevol ment. Per aquest motiu, es fosquets, mus montam petites orgies artístiques on descarregar tota sa ira i odi acumulats. Aquesta instantànea forma part d'un d'aquests dies de locura visceral-artística ciutadellenca.

PD. Jo he vist al sr. Vivó corre per aquest mateix carrer amb es calçons devallats, bavant per tot i fent renous extanyes semblants a una granota en època d'aparellament.
PD2. Visca en Shingo!