Rots i pets tot es temps.

Aqui tenim una fotografia presa per colca raco d'una illa secreta de nom inpronunciable q reflexa perfectamen sa manera d'actuar d'un jove que va amb es calçons tejanos un poc caiguts, sabates tipo surfer foradades amb un cordo de cada color i que acaba de cagar demunt d'un asfalt banyat que desprén olor de naturalesa pura mentres ell du es cul totalment ple de merda. Però li és igual. És una persona de rot i pet a sa minima.

Molta gent es pensa que queixantse de sa seva situació arribarà a bon port, però sa solució més rápida és fer un bon pet i axi treure tot lo dolent desde lo més profund. Anar fent i ja estaaa...

Ets icebergs suren x alla i noltrus pot ser que niguem a fons pero... realment trobau que viure en tensió tot es temps val la pena?

Rots i pets tot es temps.

Un diumenge sense ressaca...

Com que diumenge es clareanos anirem a exercir es nostre dret a triar s'incompetent menys incompetent de entre els que es presenten tornam a postejar un estudi cervellut que vam publicar fa un mesos a sa revista The Economist.

Tenim un gràfic en 2d i 4 quadrants on podem reflexar tots els casos possibles amb una criba basada en accions-->reaccions de les persones.
Tenim:
a) Espavilats: fan accions que repercuteixen positivament en ells i en la resta de la societat.
b) Ovelles: fan accions que els perjudiquen a ells i beneficien a certs subjectes. Vindria a ser l'electorat que va a votar a gent que empra com a arma la seva estupidesa patològica.
c) Cabrons: duen a terme accions que els beneficien a ells i repercuteixen negativament al conjunt de la societat.
d) Estúpids: fan accions que perjudiquen a tot Déu (inclosos ells mateixos)
Fins aquí res de nou, comencem l'anàlisi:
1. En principi podriem pensar que el grup del 2on quadrant és el millor. Però no, per norma general els espavilats subestimen el poder dels estúpids.
2. Els estúpids són un grup molt més perillós que els cabrons.
3. Els cabrons pode ésser contrarrestats per els espavilats.
4. Per 1 per 2 podem dir que els estúpids causen problemes als espavilats que no els solen teir en compte.
5. Les ovelles són ents predisposats a deixar-se donar per es cul per tots els grups anteriors (incluits els espavilats que acaben sotmesos al poder dels estúpids i dels cabrons).

Colorari: Les persones estúpides són ses mes perilloses.
Colorari del colorari: Sa nostra teoria és fractal, la podeu extrapolar al conjunt de la societat.

PD. Ara veurem quants d'espavilats trobam jojojojoj

Tots rapam algun cop...

A sa vida de tot ciutadellenc que decideix partir de sa roqueta i fer un poc de feina i/o estudiar arriva un moment molt especial que jo anomen: LA FI D'EL PORC.
Això és:
- Començar a cercar feina (i trobar-ne).
- Aixecar-se prest cada dia.
- No sortir els dijous.
- etc.
Es sentiment és molt profund i tots els que hem fet feina a un altre ciutat sabem lo que és rapar.
Històries per contar als nostres nets (i al sopar de Bini Talaiot).
Batalletes d'es companys de feina, rollets amb becàries jejejeje (quant tu ja no ho ets), jefes subnormals i un llarg etc.
Es tema d'es jefes sol donar bastant que xerrar. Sense anar molt enfora nosaltres tenim un amiguet que va tenir sa mala sort de topar amb un Cubano bastant estressat que li va provocar un poc d'al-lopècia.
A jo, que també rap lo meu, em convidaven a dinar els divendres a un restaurant de "plat gros i merda en mig" quant lo que necessitava erà un bon xuleton de buey i mitja botella de un vi que no fos d'es Mercadona.


Aquest post està dedicat per tots aquells que ja feis feina i ara enteneu que es totxos que estudiavem no tenen molta aplició pràctica a sa vida real!

PD. Perdona Frank, es video es bo. Jojojo

El eslabon perdido

Molts de vosaltres segur que algun cop heu pensat si lo que surt per ses notícies en lo que fa referència a ets soldats americans era cert. Aquella imatge d'un soldat jovenet al que un superior li està fotent crits a mig pam de ses orelles. Si pensàveu que ses amebes i es fitoplàcton eren organismes genèticament superiors als marines de EEUU no anaveu mal encacaminats.
Clarea i Lija han tornat a unir forces i 2 membres d'aquests equips van anar a passejar ses seves neurones per Europa.
A part de 4 visites obligades, arquitecura de la ciutat, un parell de museus i unes quantes cerveses vam tenir temps de comprovar el que feia temps ens rodava per es cap: Pedrolos sense cervell n'hi ha per tot arreu.
Dormir a un alberg amb un grup de marines de permís de la USA Army entrenats per beure, destroçar mobiliari i fer putades t'obliga a treure es ciutadellenc més profund que tots tenim.




El seu cervell va més enllà, per això, quan els hi comentam que tenen un amic que està passant una penada (traducció meva) ells intenten ajudar-lo en tot moment.
És lo que té ser americà.

Ara s'entén pq Irak va com va.

DE COLÒNIES A BINI TALAIOT, PERÒ SENSE MONITORS!

Aquest és, per primera vegada, un post seriós, i sí, esteis a Clarea, no us heu equivocat de web, tampoc penseu ara que Clarea s’enfonsa, no no, això només és un parèntesi en el que ve a ser sa línia d’aquest blog, que curiosament no té res a veure amb aquest post, bé, en certa manera sí, a tots els membres fundadors i gran part dels fidels lectors de Clarea els uneix un mateix sentiment o, millor dit, un mateix origen: Ca-lós (i Ca-las?). Ah! He demanat permís a un dels membres de Clarea, per tant, m’he près sa llibertat de considerar que amb el vist-i-plau d’un ja n’hi ha prou! I ara sí, allà va:

Hi ha convocat, i si hi ha resposta es farà, un sopar-dinar, no dinar-sopar, els dies 1 i 2 de setembre a Bini Talaiot.

Es sopar seria dissabte i es dinar diumenge. Ah! Hi ha 30 llits per quedar a dormir.

I ara venen ses restriccions (me sap greu, però es que si s’apunta tothom que visita Clarea serà difícilment factible). Va adreçat a ses persones que compleixin es següents requisits:

• Pertànyer a sa quinta del 83.
• Haver cursat estudis primaris i/o secundaris a Ca-lós o Ca-las.

Com veis, crec que no hi pot haver dubtes a l’hora d’identificar-se amb es perfil, no? Els honoraris serien, calculant a ull (no amb s’ull) de 5€ per persona, més sa voluntat, per es lloguer de Bini Talaiot, i així de pas, contribuirem a minimitzar s’esforç que ha suposat per als salesians canviar ses butaques d’es cine de Ca-lós. Després, haurem d’afegir lo que valgui sa compra de menjar-beguda (ses drogues no hi entrerien, s’alcohol sí, jeje...), i en principi, no gaire més...

Tenim tot s’estiu per escampar sa proposta i organitzar-ho, avam si és d’aquesta que es fa, després d’uns quants intents fallits...

En nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant!

Toni Coll.

(no som membre de Clarea, no m’ho han oferit....jeje).

PD. No estaria malament que els dissenyadors gràfics (o qualsevol animal que controli un poc de photoshop) que entrin al blog ens faguessin un cartelet de bon rollo!

Amb el nom del pare... i de la teva mare.

Quants de moments viscuts dins un temple de bondat a on només es Mestre Xinet era bona persona, i es resto erem uns indisciplinats. En Don Jaime que treia gapos amb es micro a uns 5 cm de sa boca i mus deia PUTOOOS!!! INTELECTUS APRETATUS!!!

O qui no s’enrecorda d’es sopapos que fotia en Don Cirilo i sa por que mus feia es mal parit quan passava fent renou amb ses claus que duia a dins sa butxaca… A vegades es tiu es posava a jugar amb una moneda de 20 duros mentres noltros intentavem fer bona lletra i jo que estava gordito pensava… jodeeer… es tiu esta forrat… avam si em dona una moneda i puc anar a ca'n Nenso a comprar una bona bossa de purquerietes! Jojojoj…

Ses coses han canviat però en es fons tots seguim essent es mateixos mal parits de sempre i s'ensenyament eclesiàstic que vam rebre, a hores d’ara, ja el tenim ben oblidat i només recordam dies i dies de putades i més putades... i encara que vos penseu que ara fent es bon fiets a sa gent que abans feieu bulling.. tranquiiiiillsss encara la duen clavada i un dia com se li girin es cables vus poden arrivar a matar però poc a poc… com em va dir un company meu no fa gaire… “La venganza es un plato q se sirve frio”…

En Clenxa i en DavitEsGordo haurien d’estar immortalitzats en forma d’estàtua a Cal-los.

Amen.

Aprofitam aquest post per comunicar que el dia 01-09-2007 tenim Bini Talaiot llogat. Farem un dinar-sopar de sa quinta del 83. Cal-lós i Cal-làs... Que s'escampi es tema mal parits.