Mínim esforç --> màxim rendiment

I que voleu que vos digui, companys? És lo que passa quan passes 10 hores tancat a una oficina plena d'ordenadors amb clients que pensen que els pots fer rics amb només 3 clicks. I quan els dius que tu no ets futuròleg s'ho prenen com un atac directe al seu patrimoni. En fi. Com deia un que d'açò en sabia molt "Palus forts dins es cul"
En aquests temps globalitzats de tot aquí i ara que mus han tocat viure, on un tal Foster pot construïr gratacels a Japó i un senyor valencià anomenat S. Calatrava fa ponts a Nova York nosaltres ens em de conformar amb un tiu que tira puals de pintura per ses parets d'una Catedral a lo Jakson Pollock. Posats a demanar jo m'hagués estimat més una decoració més ciutadellenca, amb esparrais, vaques, cabots i es regruixos els faria amb s'ajuda d'un parell de coneguts gitant gin amb llimonada per ses parets de la casa de Déu. Amén.
Arrivar de fer feina cremat, amb un suculent dinar chinés de 5'6 euros es menú encara no digerit, pot desequilibrar qualsevol ment. Per aquest motiu, es fosquets, mus montam petites orgies artístiques on descarregar tota sa ira i odi acumulats. Aquesta instantànea forma part d'un d'aquests dies de locura visceral-artística ciutadellenca.

PD. Jo he vist al sr. Vivó corre per aquest mateix carrer amb es calçons devallats, bavant per tot i fent renous extanyes semblants a una granota en època d'aparellament.
PD2. Visca en Shingo!