Tots rapam algun cop...

A sa vida de tot ciutadellenc que decideix partir de sa roqueta i fer un poc de feina i/o estudiar arriva un moment molt especial que jo anomen: LA FI D'EL PORC.
Això és:
- Començar a cercar feina (i trobar-ne).
- Aixecar-se prest cada dia.
- No sortir els dijous.
- etc.
Es sentiment és molt profund i tots els que hem fet feina a un altre ciutat sabem lo que és rapar.
Històries per contar als nostres nets (i al sopar de Bini Talaiot).
Batalletes d'es companys de feina, rollets amb becàries jejejeje (quant tu ja no ho ets), jefes subnormals i un llarg etc.
Es tema d'es jefes sol donar bastant que xerrar. Sense anar molt enfora nosaltres tenim un amiguet que va tenir sa mala sort de topar amb un Cubano bastant estressat que li va provocar un poc d'al-lopècia.
A jo, que també rap lo meu, em convidaven a dinar els divendres a un restaurant de "plat gros i merda en mig" quant lo que necessitava erà un bon xuleton de buey i mitja botella de un vi que no fos d'es Mercadona.


Aquest post està dedicat per tots aquells que ja feis feina i ara enteneu que es totxos que estudiavem no tenen molta aplició pràctica a sa vida real!

PD. Perdona Frank, es video es bo. Jojojo